- Noah Bendix-Balgley tocarà demà divendres el Concert per a violí núm. 4 de Mozart.
- El violinista nord-americà debuta al Palau de la Música i és el concertino de la Filharmònica de Berlín.
- Sota la direcció d’Alexander Liebreich, també s’escoltarà la «Simfonia Lírica» de Zemlinsky, que reunix a la soprano Sarah Wegener i el baríton Christian Immler.
Dijous, 9 de gener. Arranca l’abonament d’hivern i el primer concert de 2025 serà demà divendres, protagonitzat per l’Orquestra de València i el seu titular, Alexander Liebreich. Amb el concertino de la Filharmònica de Berlín, Noah Bendix-Balgley, que debuta al Palau de la Música, interpretaran a la Sala Iturbi, a les 19.30 hores, el poètic Concert núm. 4 per a violí de Wolfgang Amadeus Mozart.
El director del Palau, Vicente Llimerá, ha destacat respecte a este programa que l’Orquestra de València i el mestre Liebreich «obrin l’abonament d’este any que acabem d’estrenar, i en el qual hem depositat els nostres millors desitjos per a compartir amb el nostre públic la millor música simfònica». Llimerá ha recordat que Bendix-Balgley ha sigut guanyador de prestigiosos concursos com el Long-Thibaud i el Queen Elisabeth i que toca un violí del 1732 del taller cremonés de Carlo Bergonzi. Com també ha ressaltat que “sempre volem incorporar al nostre abonament als grans concertistes internacionals que mai han visitat el Palau, i en esta ocasió gaudirem de l’excel·lent qualitat artística i supèrbia tècnica d’un músic que lidera la corda de la qual és considerada la millor orquestra del món”.
En la segona part del programa s’escoltarà la «Simfonia Lírica» de Zemlinsky, que comptarà amb la presència d’un brillant elenc vocal format per la soprano Sarah Wegener, que també debuta al Palau, i el baríton Christian Immler, i que constituïx el zenit de l’estil romàntic d’un autor molt influenciat per Johannes Brahms, Gustav Mahler i Arnold Schönberg. Zemlinsky va ser el professor d’Arnold Schönberg en els primers anys d’aprenentatge d’este últim. Schönberg, que era autodidacta en gran mesura, va rebre de Zemlinsky una base sòlida en contrapunt i harmonia tradicional, influència que es va evidenciar en les primeres obres de Schönberg, impregnades del llenguatge romàntic tardà que també caracteritzava Zemlinsky.
Mentre Zemlinsky es va mantenir fidel al llenguatge tonal, tot i experimentar amb formes i textures, Schönberg va trencar amb la tradició tonal i va desenvolupar l’atonalitat i posteriorment el sistema dodecafònic. Zemlinsky, compositor, director d’orquestra i pedagog, és un autor molt vinculat a la trajectòria i orígens del mestre Liebreich, i és una figura unida als grans noms de la música vienesa de principis del segle XX. La seua germana Mathilde era l’esposa d’Arnold Schönberg.
El compositor va mantindre una frustrant relació amb Alma Schindler, que poc després de la ruptura es va casar amb Gustav Mahler. I és precisament la mahleriana «Cançó de la Terra» l’obra que va impressionar Zemlinsky tan vivament que la seua «Simfonia Lírica» és la conseqüència directa de tal admiració. Composta entre 1922 i 1923, soprano i baríton canten en ella textos extrets del poemari del gran poeta hindú Rabindranath Tagore, acompanyats per gran orquestra i amb la mateixa ambició i vocació líriques que va tindre el seu referent mahlerià.
La entrada L’Orquestra de València inicia l’abonament d’hivern amb el debut del concertino de la Filharmònica de Berlín interpretant a Mozart se publicó primero en Cultural València.
